Entrega dels premis de Sant Antoni 2015, El Perelló

Relats categoria juvenil. «Primer premi: obra titulada La melodia del record. Autora: Anna Gas Serra, des de Barcelona. Farà l’entrega del premi Josep Marsal.»

https://www.youtube.com/watch?v=SbSZC7yVhBQ

Abans de perir, premiada als Jocs Florals de Calella

El passat mes de març va tenir lloc l'entrega dels premis dels Jocs Florals de Calella. El meu poema Abans de perir va ser guardonat. L'acte va destacar per la seva calidesa, per l'exaltació de la poesia com a força d'expressió i per la defensa de la nostra llengua catalana. Aquí en teniu algunes fotografies:

Anna

Sant Jordi 2014, intensitat assegurada

Dimecres vinent Catalunya prendrà un color encès de rosa vermella. Els carrers de cada poble i cada ciutat s'ompliran de la flor més passional, les taules amb la senyera es cobriran de llibres suggeridors i els enamorats celebraran el seu amor d'una manera preciosa. 

El 23 d'abril és per a algunes persones el millor dia de l'any. La gran festa catalana de les arts escrites i de l'amor, aquest punyent sentiment abrandat. Un consell:

Respira literatura.
Crema't amb la rosa.
Estima. Viu. Somriu.
Regala abraçades.
Insinua petons.
Sigues Sant Jordi. 


I a gaudir!

Anna

La profunditat poètica en les lletres d'ABBA (I)

Avui, 6 d'abril de 2014, fa 40 anys que ABBA va guanyar amb la cançó Waterloo el festival d'Eurovisió. El 6 d'abril de 1974 fou una data que va marcar un impuls de reconeixement mundial per al grup suec, que fins aleshores era poc conegut arreu. S'equivoca qui diu que ABBA deu el seu èxit a aquella victòria nocturna a Brighton. Tal com expliquen els estudiosos d'aquest grup musical, els quatre membres que el formaven van treballar en la seva música per no ser etiquetats com a grup d'Eurovisió. És cert que possiblement no necessitessin una victòria així per aconseguir l'èxit que es mereixien, però sí que aquella nit els va servir per popularitzar-se a llocs com Austràlia. 

Per celebrar els quaranta anys d'ABBA, publicaré al llarg de l'any un seguit d'entrades sobre la profunditat poètica en les seves lletres. La seva música, per a molts, és associada amb melodies típiques de pop, alegres i exòtiques. La seva evolució en l'estil musical és un tema molt interessant que, de fet, jo mateixa hauria triat com a treball de recerca. I les lletres són tan humanes que, juntament amb cada nota que compon cada cançó, fan que sigui una boja enamorada d'aquest grup suec que va robar i musicar els cors de milions de persones durant la dècada dels setanta i principis dels anys vuitanta. Perquè jo segueixo enganxada i m'aferro a cada paraula cantada per Agnetha, Björn, Benny i Anni-frid, dedico aquests petits anàlisis a aquestes quatre persones que, sense ser-ne conscients m'han donat tantes hores de salut. I a tothom que en sàpiga apreciar el so i la poesia.

Començaré per Waterloo, la cançó per excel·lència d'avui. 

Waterloo

My, my, at Waterloo Napoleon did surrender
Oh yeah, and I have met my destiny in quite a similar way
The history book on the shelf
Is always repeating itself

Waterloo - I was defeated, you won the war
Waterloo - Promise to love you for ever more
Waterloo - Couldn't escape if I wanted to
Waterloo - Knowing my fate is to be with you
Waterloo - Finally facing my Waterloo

My, my, I tried to hold you back but you were stronger
Oh yeah, and now it seems my only chance is giving up the fight
And how could I ever refuse
I feel like I win when I lose

Waterloo - I was defeated, you won the war
Waterloo - Promise to love you for ever more
Waterloo - Couldn't escape if I wanted to
Waterloo - Knowing my fate is to be with you
Waterloo - Finally facing my Waterloo

So how could I ever refuse
I feel like I win when I lose - 

Waterloo - Couldn't escape if I wanted to
Waterloo - Knowing my fate is to be with you
Waterloo - Finally facing my Waterloo

L'amor dins de la guerra. La guerra dins de l'amor. Quina idea més brillant per aconseguir un triomf en dos minuts. És un clar exemple de la intertextualitat en les arts. "El llibre d'història de l'estanteria es repeteix contínuament". I tant que sí, un cop rere l'altre. "Vaig ser vençut, vas guanyar la guerra": quina manera més dolça de perdre batalles! De vegades cal perdre una guerra i sucumbir a l'amor, del qual, afortunadament, no podem escapar. 

L'amor és completament antitètic, cosa que ens fa als més passionals estimar-lo amb furor. "Em sento com si guanyés quan perdo". Exactament. I sort d'això.

Gaudiu-ne la innocència i la tendresa que desprenen, gairebé en directe: 

https://www.youtube.com/watch?v=3FsVeMz1F5c

Anna

Quan el buit es torna dolor

Creus que el record preservarà els llocs tal com eren en el moment àlgid viscut. Càndidament t'aferres a la imatge immortal que forges dintre teu, al color i a l'olor d'una nit, a unes passes que marcaven un camí indeleble. Però tot es trenca. I el record és memòria. I el temps vertiginós s'enduu i canvia tot allò que registrem falsament en nosaltres, engolint un sospir d'ensurt nostre en adonar-nos del caràcter passatger de tot el que és físic. Malgrat això, vivim i bevem del passat. Endavant amb el record!

Fotografies i poesies d'Anna Gas Serra

Anna

Ja ens cobreix la primavera

I encara hi ha ametllers florits sota aquest sol escalfador de març.
Sens dubte, ells s'hi adapten abans que nosaltres. Això és bellesa:

Anna