Creus que el record preservarà els llocs tal com eren en el moment àlgid viscut. Càndidament t'aferres a la imatge immortal que forges dintre teu, al color i a l'olor d'una nit, a unes passes que marcaven un camí indeleble. Però tot es trenca. I el record és memòria. I el temps vertiginós s'enduu i canvia tot allò que registrem falsament en nosaltres, engolint un sospir d'ensurt nostre en adonar-nos del caràcter passatger de tot el que és físic. Malgrat això, vivim i bevem del passat. Endavant amb el record!
Fotografies i poesies d'Anna Gas Serra |
Anna