Avui, 6 d'abril de 2014, fa 40 anys que ABBA va guanyar amb la cançó
Waterloo el festival d'Eurovisió. El 6 d'abril de 1974 fou una data que va marcar un impuls de reconeixement mundial per al grup suec, que fins aleshores era poc conegut arreu. S'equivoca qui diu que ABBA deu el seu èxit a aquella victòria nocturna a Brighton. Tal com expliquen els estudiosos d'aquest grup musical, els quatre membres que el formaven van treballar en la seva música per no ser etiquetats com a grup d'Eurovisió. És cert que possiblement no necessitessin una victòria així per aconseguir l'èxit que es mereixien, però sí que aquella nit els va servir per popularitzar-se a llocs com Austràlia.
Per celebrar els quaranta anys d'ABBA, publicaré al llarg de l'any un seguit d'entrades sobre la profunditat poètica en les seves lletres. La seva música, per a molts, és associada amb melodies típiques de pop, alegres i exòtiques. La seva evolució en l'estil musical és un tema molt interessant que, de fet, jo mateixa hauria triat com a treball de recerca. I les lletres són tan humanes que, juntament amb cada nota que compon cada cançó, fan que sigui una boja enamorada d'aquest grup suec que va robar i musicar els cors de milions de persones durant la dècada dels setanta i principis dels anys vuitanta. Perquè jo segueixo enganxada i m'aferro a cada paraula cantada per Agnetha, Björn, Benny i Anni-frid, dedico aquests petits anàlisis a aquestes quatre persones que, sense ser-ne conscients m'han donat tantes hores de salut. I a tothom que en sàpiga apreciar el so i la poesia.
Començaré per Waterloo, la cançó per excel·lència d'avui.
Waterloo
My, my, at Waterloo Napoleon did surrender
Oh yeah, and I have met my destiny in quite a similar way
The history book on the shelf
Is always repeating itself
Waterloo - I was defeated, you won the war
Waterloo - Promise to love you for ever more
Waterloo - Couldn't escape if I wanted to
Waterloo - Knowing my fate is to be with you
Waterloo - Finally facing my Waterloo
My, my, I tried to hold you back but you were stronger
Oh yeah, and now it seems my only chance is giving up the fight
And how could I ever refuse
I feel like I win when I lose
Waterloo - I was defeated, you won the war
Waterloo - Promise to love you for ever more
Waterloo - Couldn't escape if I wanted to
Waterloo - Knowing my fate is to be with you
Waterloo - Finally facing my Waterloo
So how could I ever refuse
I feel like I win when I lose -
Waterloo - Couldn't escape if I wanted to
Waterloo - Knowing my fate is to be with you
Waterloo - Finally facing my Waterloo
L'amor dins de la guerra. La guerra dins de l'amor. Quina idea més brillant per aconseguir un triomf en dos minuts. És un clar exemple de la intertextualitat en les arts. "El llibre d'història de l'estanteria es repeteix contínuament". I tant que sí, un cop rere l'altre. "Vaig ser vençut, vas guanyar la guerra": quina manera més dolça de perdre batalles! De vegades cal perdre una guerra i sucumbir a l'amor, del qual, afortunadament, no podem escapar.
L'amor és completament antitètic, cosa que ens fa als més passionals estimar-lo amb furor. "Em sento com si guanyés quan perdo". Exactament. I sort d'això.
Gaudiu-ne la innocència i la tendresa que desprenen, gairebé en directe:
Anna
Respira literatura.