PORTLLIGAT
Des de l'ermita al cim
fins al port clar de barques,
el camí coster i dur
amenitzat pels aires
no és sinó el fi record
de qui vivament canta
entre els pins, els xiprers
i l'olivera mansa.
Veu que duen els cors
commoguts per l'estada,
en aquest lloc que amors
clandestins amagava,
és secret ben servat
del racó inacabable
que és Portlligat, cel blau
amb perfum de besades.
Poesia i fotografies d'Anna Gas Serra
Anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada