«Venga, monstruos, vamos a hacer un Repaso»… «Ídem,
para la gravedad 9,8, como dijo el Pelos»… «Lanzamos psicópatas de 1º desde una
altura de 30 metros»… «Quieres una galleta o un M&M?»… «Oye, podrías parar
de hacer el memo?»… «Zagales, no os quedéis ahí paraos como
mostrencos»…«Siempre es un placer hablar contigo, Anna»
Quatre anys. Hores compartides. Milers de connexions visuals.
Clatellots afectuosos.
I és que ho anem perdent tot. Els anys s’esfumen en un adéu de
deu segons. Les hores compartides romanen a la memòria, confuses i alterades pel
temps. Les connexions visuals manquen entre la pressa i el descuit. Els
clatellots afectuosos es converteixen en llàgrimes d’absència. I és que cada
dia perdem. Un pètal que cau d’una flor. Una flama que s’extingeix. La neu que
es desfà. Nosaltres que envellim. El temps astut que ens manipula com a
autòmats amb un somrís dibuixat.
Caiem. Decaiem. Perdem. El temps ens venç a cada segon que passa.
Que el record, l’esperança i la il·lusió siguin tan forts que ens mantinguin indemnes a l’oblit.
T’estimo, Carlitos.
Anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada