Un cop a l'any celebrem que ens apropem a la mort. O celebrem que fa anys que vam néixer. Som curiosos, els humans.
Però certament és bonic que una vegada en 365 dies siguis protagonista de la insignificància en què vivim rutinàriament.
Volia recordar l'Aniversari de l'any passat amb aquest vídeo que em va dedicar algú amb un somriure. El sentiment d'aquest any es resumeix en aquests versos meus d'una poesia inèdita:
Que
jo vull celebrar cada dia
amb
tu; no veus que t’ho imploro
a
sofrents crits silenciosos?
Vull
que em besis a la nit,
i
no deixis cap tros
de
la meva pell sense besar,
amor,
estimat meu, demora-t’hi.
Mossega’m
la boca ferotgement,
que
els teus llavis escalfin els meus,
que
hi pugui olorar la teva saliva.
Arrapa’t
al meu coll anhelós,
però
abans que ens arribi
l’hora
de marxar, vida.
Ai,
si fos l’ala platejada
que
se’ns endurà l’alè,
fos
el dard emmetzinat
que
m’has clavat al cor!...
Ho
fos tot menys oblit.
Per molts anys, vida!
Anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada