El món groc, d'Albert Espinosa

El món groc, d'Albert Espinosa

Fa dues setmanes i uns dies vaig veure El món groc en un prestatge de l'fnac i em va atreure immediatament. Ja n'havia sentit a parlar una mica i, pel que m'havien dit i el que vaig llegir a la contraportada del llibre - i el seu preu assequible, per què no dir-ho? - no m'ho vaig pensar dos cops i el vaig comprar. 

Aleshores, en un rampell d'interès i curiositat, fa dues setmanes el vaig obrir. I el vaig acabar fa dues setmanes menys un dia. En certa part em sap greu haver-lo llegit tan ràpidament, però és inevitable: és una lectura amena, interessant i atractiva. 

He de dir que el que m'hi he trobat a dintre no és ni de bon tros el que hi esperava: és millor, és diferent. Per començar, la frase de la portada "Si creus en els somnis, es faran realitat", és enganyosa. M'atreviria a dir que és més aviat per atraure el públic que per englobar tot el que hi ha entre aquestes 169 pàgines. De fet, seria difícil trobar-ne una que ho fes. 

Aquest no és un llibre d'autoajuda ni molt menys, ni tampoc un llibre de com superar el càncer, o de com l'Albert ho va fer, sinó de tot el que va aprendre amb l'experiència de la seva malaltia. I realment t'hi trobes sorpreses, aquí dins. Està clar que l'Albert és un home original, peculiar en el bon sentit. I molt valent i optimista. I és potser això el que transmet des del color de la portada, a més de tenir un sentit clar per l'última part del llibre, ELS GROCS. 

És ben divertit trobar-te aquelles invencions dels seus amics de l'hospital i ell, totes ben trobades i fetes amb un valor impropi d'uns nois de la seva edat. Òbviament, ell i els seus col·legues no vivien una vida "normal" per la gent de la seva edat. 

El sentit que l'autor dóna a la línia de la portada és diferent del que s'acostuma a donar a una frase com aquesta, que sovint porta a il·lusions i només això, sense arribar a ser fets. "Creure i crear són dues paraules que s'assemblen, i s'assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop".

Citaré aquí algunes de les frases que més m'han agradat o cridat l'atenció. Fan pensar:

"Primer cal conèixer el contrincant; tot seguit, investigar-lo, i finalment lluitar". (Pàg. 49)

"De vegades dubto si connecto el mòbil, l'ordinador o la cama. Em fa l'efecte que és un privilegi poder tenir aquests dubtes". (Pàg. 55)

"Les matinades uneixen tant que fan que gosis confessar desitjos i somnis inconfessables. Al cap de l'estona arriba el dia i amb la llum... Amb la llum... De vegades el penediment". (Pàg. 63)

"Per què ara ens sembla que tenim dret a jutjar allò que ell (el teu jo antic) va decidir?" (Pàg. 75)

"Troba allò que t'agrada mirar i mira-ho". (Pàg. 80)

"Els somnis són el nord del món sencer. Si els fas realitat, hauràs d'anar al sud". (Pàg. 86)

"M'encanta quan descobreixo passió; la passió és el que m'interessa més". (Pàg. 91)

"Per això moltes relacions personals es basen en les poques coses en comú que tenen els dos membres de la parella". (Pàg. 97)

"Les nits són el moment més groc del dia. M'encanten, les nits; permeten que gairebé tot es faci realitat". (Pàg. 107)

"Veure com es desperta una persona, qualsevol persona, crea una sensació de proximitat, de veure'l néixer, de veure'l tornar a la vida; això és comparable a mil, o més ben dit, a cent mil converses". (Pàg. 132)

"La bellesa és relativa. Per què la gent se sent atreta per la forma d'un crani, per un tipus de cos, per una manera de parlar, per una manera de mirar, per una manera de no mirar?" (Pàg. 143)

"No busqueu la mort, però no li tingueu por!" (Pàg. 167)

Avui ho deixo aquí. Realment recomano aquesta lectura. I recordeu, lectors, només cal fer una pregunta: vols ser el meu groc?

PS: rieu en veu alta quan llegiu la paraula festuc en el context en què s'hi troba!

Anna